Este blog admite comentarios pero puedes hacérmelos llegar también a mi correo: esteban.mediterraneo@gmail.com

martes, 8 de marzo de 2016

Dia de la mujer trabajadora. La Leonor , poema de Miquel Marti i Pol




La leonor

La Leonor tenía quince años y pocos días
Cuando entro a trabajar
al son de la sirena de la fábrica
que todos teníamos guardado para siempre.
Llevaba una trenza i decía " Si, señor Jaime " i buenas tardes"

Los años pasaban dentro de la fabrica
se colaba el polvo de los telares por las pequeñas ventanas,
al poco tiempo, la Leonor y todos sus compañeros
fueron despedidos de la fábrica.
se encontraron fuera de del trabajo, con ganas de llorar
 i la sensación amarga por el fin del textil.
La Leonor se caso y tuvo hijos
El mayor no valía para ir al colegio.
Tenía diez y seis años y tres horas cuando entro a trabajar en una fabrica
Tenia aun la mirada de un niño,
i decía. " si señor " y al secadero?, no joda !

Miquel Marti i Pol

La Leonor tenia quinze anys i pocs dies
quan va entrar a treballar a Ca l’Espona,
al so de la sirena de la fàbrica
que tots tenim gravat per sempre.
Portava una cua i deia: “Sí, senyor Jaume” i “bones tardes”.

Els anys passaven però, també dins la nau
i s’escolava el polsim de les filatures per les petites finestres,
i al cap de poc, la Leonor -i tots amb els qui treballava de costat-
es van trobar fora de la fàbrica, amb ganes de plorar,
i la sensació d’amargor per la fi del textil.
La Leonor es va casar i va tenir fills.
El gran, que era un mosso que no valia per a l’escola,
tenia setze anys i tres hores  quan va entrar a la Fibran,
Tenia encara la mirada de marrec
i deia: “sí senyor” i “al secadero?, no cardem!”


“Esborrany”. Miquel Martí i Pol