tag:blogger.com,1999:blog-6606261476386758290.post6746654668392955292..comments2023-05-29T02:41:08.580-07:00Comments on La Casa del Viento: La petite bonheurUnknownnoreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-6606261476386758290.post-77819632223818548472009-11-20T11:08:22.639-08:002009-11-20T11:08:22.639-08:00ehhhh ese cometario es de Karme se me olvido.ehhhh ese cometario es de Karme se me olvido.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6606261476386758290.post-65792604526723721602009-11-20T11:06:38.192-08:002009-11-20T11:06:38.192-08:00escribo en catalan o castellano indistintamente y ...escribo en catalan o castellano indistintamente y como me sale en el momento que paro la imagen, el olor , el sabor, el tacto o el sonido. pues traducir si te apetece o puedo enviar los que tenga en castellano sobre el tema, aunque si traduces es dificil transmitir lo mismo. Te doy permiso y creo que ya tienes mi mail no? buenas tardes.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6606261476386758290.post-75813910742992645972009-11-20T05:40:10.073-08:002009-11-20T05:40:10.073-08:00Karme:
Te contesto a tu poema con otro que hace t...Karme:<br /><br />Te contesto a tu poema con otro que hace tiempo yo escribiera, es también un poema escrito mirando al mar, el tuyo lo traduciré ( con tu permiso )si lo permites para que lo puedan leer todos nuestros amigos y disfrutar con él como lo hice yo.<br /><br />Recuerdos a Tomas al que le deje un mensaje para ti.<br /><br />EstebanLa Casa del Vientohttps://www.blogger.com/profile/17411487901205447915noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6606261476386758290.post-86075202081080760802009-11-19T08:48:37.889-08:002009-11-19T08:48:37.889-08:00BOIRA BAIXA
Mirant el mar, en aquest dia emboirat...BOIRA BAIXA<br /><br />Mirant el mar, en aquest dia emboirat,<br />on l’horitzó no es distingeix,<br />no es veu el fi, tot es boirina.<br />Només la gran bassa infinita, tranquil•la i grisa.<br />La mateixa de sempre però avui borrosa.<br /><br />Els observo amb els meus ulls mig aclucats <br />amb cataractes recents i joves, en una mirada gran.<br />El amargar-me les llàgrimes davant de la gent,<br />fan que es desbordin per dins en rius<br />silenciosos com el cel i salats com el mar.<br /><br />Avui el fenomen meteorològic en ensenya<br />com pot difuminar la llum i els colors,<br />i tornar el paisatge trist, amb una boira tan baixa.<br />En fa vigilar mes la carretera i encendre les llums. <br />I decideixo parar una estona.<br /><br />Poc a poc com el fum, s’alça el tel opac del teatre,<br />i torna el blau del cel i del mar, surt l’horitzó,<br />i el sol estira el braços i dona de nou escalfor,<br />traient-se la bufanda de núvols que duia posada.<br />I es veu clar, com si portes les ulleres graduades.<br /><br />Torna tot a la normalitat.<br />Deixo el paisatge en color,<br />apago les llums del cotxe.<br />Un estol de gavines criden i voletegen <br />I torno a la feina. <br /> <br /> Karme espart<br /> 20.3.08<br /><br />Ja fa temps de aquet escrit, per coretgir, però aixo no son poemes per mi son... touche el que jo faig. salutacions karmeAnonymousnoreply@blogger.com